"Atacs decidits amb els peus sobre la taula per quatre amics del president Bush fill amb el senzill discurs segons el qual no hi ha lloc per a les vacil·lacions amb qui no respecta els compromisos d'alcohòlic anònim recentment recuperat. I així va descriure l'eix del mal: l'Iran, l'Iraq. El mal és un absolut i qui l'encarna deixa de ser home, però aquesta és la creu; la cara és que qui pensa que l'adversari personifica el mal es predisposa a cometre la pitjor barbaritat per destruir-lo."
(Josep Maria Muñoz Pujol: L'experiment. Ed. 3i4. pàg. 24.)
La novel·la de Muñoz Pujol és l'obra d'un escriptor savi i capaç d'atrapar el lector des de la serenitat narrativa, la qual cosa és ben difícil en un món de demana ritmes trepidants. La clau, al meu parer, és el coneixement del món fascinant que descriu, un toc de gosadia en la construcció del discurs, frases com la que tanca el paràgraf que cite i, en general, una sintaxi rica en recursos, que obliga el lector a parar atenció a la riquesa de matisos que naixen d'una provocació, de la lectura potser casual o recuperada de les afinitats electives de Goethe i d'uns personatge obligats a jugar el joc de "la concordança de les sensibilitats que s'assemblen o volen assemblar-se i que, en trobar-se, tenen tanta connexió que el contacte és inseparable, 'com la tendència que tenen els àtoms a guanyar electrons', diuen els físics." L'experiment és servit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada